Artículos etiquetados con: mindfulness

La Contra: "El buit del desert ens omple de sentit"

La Contra:

Tot i que nosaltres no busquem l'esperit hippie tal com l'enten la Crimson Rose, algunes de les coses que explica són idèntiques en la seva experiència al desert i la nostra. Per exemple, quan diu que 

... la immensitat et fa insignificant i això et fa humil i després feliç.

No ets res i tampoc no ets culpable de res que no hagis fet tu. És un alleujament.

 

Caravana al desert i moviment yin-yang

Caravana al desert i moviment yin-yang

El moviment del desert se'm presenta sinuós i sensual. Fins i tot el moviment del cos pujat dalt del dromedari ho és.

El Yin i el Yang, moviments d'origen de la Medecina Tradicional Xinesa, també els fem presents a les Caravanes.

Com ens limiten els prejudicis i com ho veia Albert Einstein

Com ens limiten els prejudicis i com ho veia Albert Einstein

Així ho veia el físic més popular de la nostra història recent, el senyor Albert Einstein

Trista època la nostra, 

que és més fàcil desintegrar un àtom

 que un prejudici. 

Els prejudicis són aquelles idees que formem a la nostra ment abans de conèixer, abans de saber. Són productes de l'activitat que genera la nostra ment de manera inconscient i que distorsionen la percepció de les situacions o persones amb les que ens trobem.

I per inconscients, són poderosos.

Dues referències que van de PAU

Documental TV3 i Contra de La Vanguardia

Dues referències que van de PAU

Jo crec que sí, crec que la Pau és un element diferenciador (potser l'element diferenciador) en la configuració de les nostres vides. I aquest post no té cap intenció de ser polític, sinó d'anar més enllà de la cojuntura actual i fer una proposta de canvi, que no és nova i sí potent.

Canvi individual, si te'l fas teu. Canvi col·lectiu, si l'anem fent extensiu.

Personalment m'agrada escoltar o llegir sobre persones amb les qui comparteixo aquest constructe: l'orientació a la PAU per millorar el benestar intern i extern. Em senta bé. 

Fa uns dies et recomenava la pel·lícula "Camina amb mi", vaig sortir del cinema íntimament recuperada. Ara et faig dos suggeriments més en la mateixa línia:

Practicar el silenci per poder escoltar: el Desert com a mestre

Practicar el silenci per poder escoltar: el Desert com a mestre

(Leer en español)

Fa poc vaig assistir a un Taller de Comunicació que impartia Ferran Ramón-Cortés. He llegit alguns dels seus llibres i m'agrada el seu discurs, que gairebé no és discurs com a tal pel fresc, directe, respectuós i obert d'aquest.

En el model de comunicació que el Ferran va compartir amb nosaltres, que té el seu origen en els ensenyaments d'Oriol Pujol i Borotau, un dels pilars en què se sosté la comunicació és, paradoxalment, el silenci. En concret, el silenci interior.

El que escolta, o millor dit, els que escoltem, sovint combinem aquesta delicada tasca amb altres variades: opinar sobre el tema, jutjar a l'altre, intentar agradar-li, fer mentalment la llista de la compra, desconnectar sense anar-nos a cap altre pensament concret, tenir ganes d'interrompre -o interrompre- per explicar la nostra versió de la història, o per fer preguntes, o per discrepar en alguna part del relat, o ...

Si el silenci "exterior" és difícil de mantenir de vegades, el silenci "interior", segurament, encara ho és més. Tant que, quan a ell em refereixo, hi ha persones que no poden trobar cap experiència pròpia que enllaci amb les meves explicacions. Persones que ni tan sols saben que existeix.

El desert és un gran mestre en aquesta atrevida i valuosa assignatura que podríem titular "el silenci interior".

DESPRÉS DEL DESERT. Viatjar sense viatjar

Records d'un caravaner que aquest cop no ha pogut venir

DESPRÉS DEL DESERT. Viatjar sense viatjar

L'Albert aquest any no ha vingut a la Caravana, però ho va fer al 2013. Té la capacitat de viatjar amb la fantasia, per tant, i després de llegir aquest conte seu, jo diria que potser sí que, a la seva manera, ha fet el viatge...

 Llegeix, llegeix, que és molt bonic!

 

Sorra a les sabates

Cauen un, dos, tres, mil granets de sorra que m'he endut d'aquell paradís infinit…

Mindfulness o la meditació desprovista de rituals

Mindfulness o la meditació desprovista de rituals

El Mindfulness és la pràctica de l'atenció plena.

Una definició més complerta seria:

Mindfulness és la consciència que sorgeix de prestar atenció de forma intencional a l’experiència tal i com és en el moment present, sense jutjar-la, sense avaluar-la, sense reaccionar a la mateixa.

En alguns altres articles he parlat de la meditació. Tot i que meditar per a mi sempre ha estat relacionat amb "practicar l'atenció i desenvolupar la consciència, buidant la ment de continguts", sovint es relaciona, per la seva procedència de països d'Orient, amb algunes religions, rituals i imatges de deïtats.