Divendres vaig anar al teatre a veure l'obra Mala Broma.
Primera reflexió. Molt interessant el plantejament sobre els límits entre allò que és susceptible de fer broma i allò que no. Es planteja un interessant debat sobre què són primer: els objectius o els valors? Qualsevol QUÈ és vàlid quan tenim clar un PER A QUÈ? Quins són els límits? o Més precís encara... quins són els teus límits?
(Transcric, amb el seu permís el correu electrònic que he escrit a un client, el Narcís. Et proposo que el llegeixis com si fos adreçat a tu, doncs en aquests moments aquesta és la meva intenció: adreçar-te'l a tu. I que facis l'exercici que proposo i observis els resultats. Endavant?)
Bon dia, Narcís,
Tal i com et vaig dir, en la línia de posar ordre a quins són els objectius prioritaris per a tu en aquesta etapa especial de la teva vida, i per a què puguis construir els espais que et facin sentir més coherent, satisfet i en pau, t'adjunto un llistat de Valors per veure si pot resultar-te inspirador.
La qüestió seria: de tots aquests valors, tria'n 5, els que siguin més importants per a tu, els que et "ressonin" com més relacionats amb la teva manera de ser i amb aquest moment vital en el qual t'han passat tantes coses...
Segurament deus haver escoltat algun cop que la forma més directa de madurar és decidir, triar i responsabilitzar-se de les pròpies decisions.
Ets conscient de totes les decisions que prens al llarg d'una setmana? D'un dia? Només cal mirar les prestatgeries de ioghourts del supermercat, o quantes marques d'aigua mineral pots adquirir en el mateix.
Aquesta només és una situació anecdòtica que no afecta significativament al devenir de la nostra vida. N'hi ha d'altres que ho fan de manera més impactant.
D'una banda, la possibilitat de triar ens porta a ser lliures ...
Aprofitant les noves tecnologies i amb la visió de fer-ne un ús intel·ligent -ei, sense permetre que se'm converteixin en un lladre del temps-, m'he descarregat l'App que em manté en contacte amb les xerrades TED.
La majoria de les xerrades TED són una bona font d'inspiració. Pensadors, científics, esportistes, escriptors, conferenciants... sense pretensions còsmiques i amb actituds i idees que connecten amb la reflexió i el canvi constructiu pel món. Així les visc jo.
I he pres una decisió per a la meva vida diària: després de sopar, canviaré l'infructuós hàbit del zàping pel visionat d'una de les xerrades que des de TED em proposen. TED i en Groucho m'han empès a fer un nou espai en el que confio com a millor a l'anterior.
Són diversos els contexts en els que darrerament percebo de manera punyent l'apatia, la desgana, la manca de motivació. Normal, portem arrossegant una crisi dolorosa i mig-crònica a aquestes alçades que ha pogut amb molts dels més valents i ben situats. No obstant, més enllà de la situació socio-econòmica en la que ens trobem, hi ha un factor més profund que incideix en la nostra vida com un fantasma: present i alhora invisible. Em refereixo a la dificultat que sovint tenim de trobar el Sentit de la Vida, amb majúscules, sobre el qual en Víktor Frankl, autor de referència en la matèria, ha escrit i investigat.
Us convido a llegir les següents paraules:
Moltes gràcies, Robert. En Robert Long, expert en PNL i director de teatre Metta-Robert Long/ em fa arribar aquest altre text, del mateix autor i el mateix llibre, que complementa el que vaig publicar fa uns dies.
El Telenotícies aquest any dedica el seu mini-espai especial a la programació d'agost a mostrar casos d'algunes persones que han fet un "Canvi de Xip" a la seva vida.
Diumenge 19 d'agost vaig poder explicar el meu. Tan de bo l'entusiasme amb que jo em veig (d'una manera tan imparcial com puc) serveixi a algunes persones a creure que hi ha altres maneres de viure, a banda d'aquella que tenim si és que no ens fa feliç.
