La Intel·ligència Social requereix habilitats SPACE. Aquest és el model de Karl Albrecht i ens explica quines són les habilitats destacades en les persones amb una alta Intel·ligència Social.
SPACE són les sigles d'aquestes 5 habilitats:
Les americanes que llueix el Xavier Sala-Martín, són impactants. En canvi, la forma en que ens explica qüestions complexes sobre l'economia i el comportament humà, és com un riuet que, de metàfora en metàfora, d'anècdota en anècdota, en fa fàcil la comprensió.
Els humans responen a incentius
El Xavier Sala-Martín ho explica parlant d'economia, però... això també passa en els àmbits emocionals i relacionals. Per això són difícils de preveure les reaccions dels altres.
I parlant d'Intel·ligència Social, i per diferenciar-la de la Intel·ligència Emocional, el principal tret diferenciador és l'enfocament de cada una d'elles:
Aquest text és una meravella... pren-te uns instants per llegir-lo i deixa que et toqui sense posar-hi barreres, deixa't interpel·lar per aquestes paraules i invitacions:
No m'interessa el que fas per guanyar-te la vida.Vull saber el que anheles, i si t'atreveixes a somniar com satisfer el desig del teu cor.No m'interessa la teva edat.Vull saber si t'arriscaries a semblar un ximple per amor, pels teus somnis, per l'aventura d'estar viu.
No m'interessa quins planetes estan en harmonia amb la teva lluna. Vull saber si has tocat el centre del teu fons més profund, si les traïcions de la vida t'han obert o si t'has marcit i tancat per la por al dolor futur. Vull saber si pots asseure't amb el dolor, el meu o el teu, sense intentar amagar-ho, esvair-ho o arreglar-ho. Vull saber si pots estar amb l'alegria, la meva o la teva, si pots ballar amb bogeria i permetre que l'èxtasi t'ompli fins a la punta dels dits, sense advertir-nos que siguem acurats, que siguem realistes, o que recordem les limitacions dels éssers humans.
L'altre dia llegia que quan una persona passa molt temps en solitud, es modifica l'estructura del seu cervell. D'altra banda, des d'Aristòtil es manega la idea que l'home és un ser social per naturalesa. Al segle XVIII Hobbes i Rousseau s'enfrontaven ideològicament aportant idees diferents sobre la repercussió de l'home en la societat i viceversa. També m'han interessat estudis que confirmen que la Gent Gran, especialment si viuen en residències, puntuen més positivament el seu grau de felicitat quan poden mantenir converses amb d'altres persones i que esperen amb il·lusió aquests espais.
Les aportacions de La Contra de La Vanguàrdia són un clàssic de reflexió diària. També ho són les xerrades TED (TED Talks), que ja t'he referenciat en alguna altra ocasió. Ambdues són font de consultes freqüents i en ells trobo sovint inspiració i material veritablement interessant i de qualitat.
Com t'explicava a una entrada anterior, la Psicologia Positiva neix de Martin Seligman, i és en essència un enfocament de la Psicologia a totes aquelles persones "normals". La paraula "normal" no diu gran cosa, i tot i així aquí ens és de tota la utilitat per definir a tots aquells que no estan malalts, que no pateixen cap disfunció ni deficiència en el seu organisme psíquic, inclouent mental i emocional.
