No hi ha dia que no rebi per alguna banda algun article inspirador relacionat amb el Mindfulness: les notícies, facebook, whatsapp... Maneguem molta informació al respecte, benvinguda!
Potser perquè està de moda, potser perquè certament hem entès que ens fa molta falta tenir una eina de suport pel dia a dia, que sigui tan senzilla de practicar i alhora tan potent, efectiva i amorosa. Segurament, per ambdues causes.
Hace mucho que leí este libro, y los 26 Principios de la Psicología Budista me parecen siempre vigentes, sabios, agradecidos.
El budismo se ocupa en profundidad de observar los vericuetos de la mente y de desarrollar el no-juicio. Es apasionante el descubrimiento paulatino del movimiento de tus pensamientos, de tu diálogo interno, de tus diferentes voces internas y de cómo todos ellos te llevan a interactuar contigo, con los demás y con el mundo.
¡Qué lujo poder dinamizar una mañana de juegos y Risoterapia en un entorno profesional! Eso ocurrió este viernes, en el Dept. d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, fueron unas horas de descubrir, compartir, explorar, reír... y también emocionarnos.
Horas que sin duda tendrán su retorno a la organización en forma de cohesión, creatividad. apertura de mente, generosidad, vínculos más sólidos, cuidado entre las personas. Como mínimo.
Aquí va la poesía de Neruda que ni tiempo tuvimos de leer: la experiencia lo ocupó (casi) todo...
Lectura i vacances van de la mà. Mantenint el costum de recomenar-te algun llibre per aquestes dates (vaig una mica tard!), m'hi poso:
Divendres vaig anar al teatre a veure l'obra Mala Broma.
Primera reflexió. Molt interessant el plantejament sobre els límits entre allò que és susceptible de fer broma i allò que no. Es planteja un interessant debat sobre què són primer: els objectius o els valors? Qualsevol QUÈ és vàlid quan tenim clar un PER A QUÈ? Quins són els límits? o Més precís encara... quins són els teus límits?
Fa temps vaig escriure una entrada sobre pel·lícules, aquesta. A hores d'ara, està en el rànking de les entrades més vistes, així que m'hi poso amb aquesta nova relació de recomanacions. Aquest cop, recomenades per alguns de vosaltres, als qui he preguntat per les pel·lícules sobre històries de superació que més us han agradat o impactat.
Aquí teniu les vostres pròpies aportacions :):
Aquests dies em preguntava: quin tipus de peli m'agrada més?
Amb facilitat he trobat el què: m'agraden molt especialment les històries de superació personal. Aquelles on els personatges accedeixen a estats de més felicitat, realització, pau i d'altres valors superiors tot i les circumstàncies adverses. M'apassionen aquestes històries!
Aprofitant les noves tecnologies i amb la visió de fer-ne un ús intel·ligent -ei, sense permetre que se'm converteixin en un lladre del temps-, m'he descarregat l'App que em manté en contacte amb les xerrades TED.
La majoria de les xerrades TED són una bona font d'inspiració. Pensadors, científics, esportistes, escriptors, conferenciants... sense pretensions còsmiques i amb actituds i idees que connecten amb la reflexió i el canvi constructiu pel món. Així les visc jo.
I he pres una decisió per a la meva vida diària: després de sopar, canviaré l'infructuós hàbit del zàping pel visionat d'una de les xerrades que des de TED em proposen. TED i en Groucho m'han empès a fer un nou espai en el que confio com a millor a l'anterior.
Anar llegint i anar aprenent... creixent... gaudint... somniant... aterrant de nou.
Aquest estiu, algunes recomanacions diverses i també entranyables per a mi (i per molts més). Els títols que van a continuació són escrits i publicats per persones que conec i aprecio. Tinc la sort d'estar envoltada d'inquiets i inquietes, d'intel·ligents i ànimes actives que comparteixen els seus coneixements i experiències amb els altres a través de l'escriptura.
Són diversos els contexts en els que darrerament percebo de manera punyent l'apatia, la desgana, la manca de motivació. Normal, portem arrossegant una crisi dolorosa i mig-crònica a aquestes alçades que ha pogut amb molts dels més valents i ben situats. No obstant, més enllà de la situació socio-econòmica en la que ens trobem, hi ha un factor més profund que incideix en la nostra vida com un fantasma: present i alhora invisible. Em refereixo a la dificultat que sovint tenim de trobar el Sentit de la Vida, amb majúscules, sobre el qual en Víktor Frankl, autor de referència en la matèria, ha escrit i investigat.
Us convido a llegir les següents paraules:
Moltes gràcies, Robert. En Robert Long, expert en PNL i director de teatre Metta-Robert Long/ em fa arribar aquest altre text, del mateix autor i el mateix llibre, que complementa el que vaig publicar fa uns dies.
