El moviment del desert se'm presenta sinuós i sensual. Fins i tot el moviment del cos pujat dalt del dromedari ho és.
El Yin i el Yang, moviments d'origen de la Medecina Tradicional Xinesa, també els fem presents a les Caravanes.
Les aportacions de La Contra de La Vanguàrdia són un clàssic de reflexió diària. També ho són les xerrades TED (TED Talks), que ja t'he referenciat en alguna altra ocasió. Ambdues són font de consultes freqüents i en ells trobo sovint inspiració i material veritablement interessant i de qualitat.
Fa temps vaig escriure una entrada sobre pel·lícules, aquesta. A hores d'ara, està en el rànking de les entrades més vistes, així que m'hi poso amb aquesta nova relació de recomanacions. Aquest cop, recomenades per alguns de vosaltres, als qui he preguntat per les pel·lícules sobre històries de superació que més us han agradat o impactat.
Aquí teniu les vostres pròpies aportacions :):
Com t'explicava a una entrada anterior, la Psicologia Positiva neix de Martin Seligman, i és en essència un enfocament de la Psicologia a totes aquelles persones "normals". La paraula "normal" no diu gran cosa, i tot i així aquí ens és de tota la utilitat per definir a tots aquells que no estan malalts, que no pateixen cap disfunció ni deficiència en el seu organisme psíquic, inclouent mental i emocional.
He parlat altres cops de com qüestionar les creences pròpies per avançar, des de l'enfocament de la PNL. I l'entrevista a aquest filòsof em ressona en algunes qüestiones elementals (en altres, no).
Deixo al teu criteri les qüestions de la filosofia i la PNL, i si vols després de llegir aquest text, m'ho expliques:
La Psicologia Positiva és una conseqüència derivada de la millora de les condicions dels humans, pel que fa a nivell de vida i benestar al món (almenys, al Primer Món).
M'explico. La Filosofia durant segles s'ha preocupat i ocupat pràcticament en exclusiva de la part més fosca de l'ésser humà. Aquest fatalisme filosòfic deixa com a herència l'enfocament dels psicòlegs -fins i tot recents- que ens precedeixen (Sigmund Freud n'és un exemple), que també s'han orientat històricament a les malalties mentals, les disfuncions humanes i els trets de caràcter que han dificultat la vida i les relacions a les persones.
Amb aquest panorama era difícil...
La inspiració en alguns moments acompanya més que en d'altres, això tots ho sabem, som humans! De vegades brolla imparable, amb energia, il·lusió i força. D'altres se'n ressent pel moment que a cadascú li toca viure. Tot i així, fins i tot en els anys de més baixa inspiració, continuo buscant fins que la frase s'assenta en algun lloc intern i sé que és l'adequada per compartir-la amb vosaltres perquè somric...!
Aquest any ja he arribat al que vull compartir i són només 3 paraules: AUTENTICITAT, ENERGIA i BELLESA. I vull acompanyar-les de la imatge d'un volcà, que les invoca nítida, càlida i sorollosament.
Per a tots i per a totes. Amb afecte i de cor!
Feliç 2018!
Així ho veia el físic més popular de la nostra història recent, el senyor Albert Einstein:
Trista època la nostra,
que és més fàcil desintegrar un àtom
que un prejudici.
Els prejudicis són aquelles idees que formem a la nostra ment abans de conèixer, abans de saber. Són productes de l'activitat que genera la nostra ment de manera inconscient i que distorsionen la percepció de les situacions o persones amb les que ens trobem.
I per inconscients, són poderosos.
Em plau compartir amb vosaltres la publicació a la web de la Diputació de Barcelona del Manual que he estat confeccionant per al curs Tècniques de PNL per a la millora de l'eficiència professional.
Jo crec que sí, crec que la Pau és un element diferenciador (potser l'element diferenciador) en la configuració de les nostres vides. I aquest post no té cap intenció de ser polític, sinó d'anar més enllà de la cojuntura actual i fer una proposta de canvi, que no és nova i sí potent.
Canvi individual, si te'l fas teu. Canvi col·lectiu, si l'anem fent extensiu.
Personalment m'agrada escoltar o llegir sobre persones amb les qui comparteixo aquest constructe: l'orientació a la PAU per millorar el benestar intern i extern. Em senta bé.
Fa uns dies et recomenava la pel·lícula "Camina amb mi", vaig sortir del cinema íntimament recuperada. Ara et faig dos suggeriments més en la mateixa línia:
No sóc mare, però també vull conciliar
Encara hi ha molta feina a fer per assolir nivells d'igualtat en diversos aspectes professionals. I és interessant reflexionar sobre quins són els grups afavorits per les creences socials: els homes, les que són mares, les que no...
I en quins àmbits: la família, la feina, els diferents estrats socials...
L'observació, el compartir i el demanar són qüestions que estan a l'abast de tothom. I que poden portar canvis socials.... o personals. Una part de la situació de cadascú, depen, justament, de cadascú. Així que prenguem responsabilitat sobre les nostres vides. Cadascú sobre la seva. I fem allò que SI podem fer per estar on volem ser.
Estic revisant el web de IOCUS, i repassant els conceptes i fòrmules que hi apareixen.
M'he posat a revisar el concepte que és un dels pilars de la meva metodologia de treball a les organitzacions: la Ludoformació.
