El moviment del desert se'm presenta sinuós i sensual. Fins i tot el moviment del cos pujat dalt del dromedari ho és.
El Yin i el Yang, moviments d'origen de la Medecina Tradicional Xinesa, també els fem presents a les Caravanes.
Les aportacions de La Contra de La Vanguàrdia són un clàssic de reflexió diària. També ho són les xerrades TED (TED Talks), que ja t'he referenciat en alguna altra ocasió. Ambdues són font de consultes freqüents i en ells trobo sovint inspiració i material veritablement interessant i de qualitat.
Fa temps vaig escriure una entrada sobre pel·lícules, aquesta. A hores d'ara, està en el rànking de les entrades més vistes, així que m'hi poso amb aquesta nova relació de recomanacions. Aquest cop, recomenades per alguns de vosaltres, als qui he preguntat per les pel·lícules sobre històries de superació que més us han agradat o impactat.
Aquí teniu les vostres pròpies aportacions :):
Com t'explicava a una entrada anterior, la Psicologia Positiva neix de Martin Seligman, i és en essència un enfocament de la Psicologia a totes aquelles persones "normals". La paraula "normal" no diu gran cosa, i tot i així aquí ens és de tota la utilitat per definir a tots aquells que no estan malalts, que no pateixen cap disfunció ni deficiència en el seu organisme psíquic, inclouent mental i emocional.
La Psicologia Positiva és una conseqüència derivada de la millora de les condicions dels humans, pel que fa a nivell de vida i benestar al món (almenys, al Primer Món).
M'explico. La Filosofia durant segles s'ha preocupat i ocupat pràcticament en exclusiva de la part més fosca de l'ésser humà. Aquest fatalisme filosòfic deixa com a herència l'enfocament dels psicòlegs -fins i tot recents- que ens precedeixen (Sigmund Freud n'és un exemple), que també s'han orientat històricament a les malalties mentals, les disfuncions humanes i els trets de caràcter que han dificultat la vida i les relacions a les persones.
Amb aquest panorama era difícil...
Així ho veia el físic més popular de la nostra història recent, el senyor Albert Einstein:
Trista època la nostra,
que és més fàcil desintegrar un àtom
que un prejudici.
Els prejudicis són aquelles idees que formem a la nostra ment abans de conèixer, abans de saber. Són productes de l'activitat que genera la nostra ment de manera inconscient i que distorsionen la percepció de les situacions o persones amb les que ens trobem.
I per inconscients, són poderosos.
Em plau compartir amb vosaltres la publicació a la web de la Diputació de Barcelona del Manual que he estat confeccionant per al curs Tècniques de PNL per a la millora de l'eficiència professional.
Estic revisant el web de IOCUS, i repassant els conceptes i fòrmules que hi apareixen.
M'he posat a revisar el concepte que és un dels pilars de la meva metodologia de treball a les organitzacions: la Ludoformació.
(Transcric, amb el seu permís el correu electrònic que he escrit a un client, el Narcís. Et proposo que el llegeixis com si fos adreçat a tu, doncs en aquests moments aquesta és la meva intenció: adreçar-te'l a tu. I que facis l'exercici que proposo i observis els resultats. Endavant?)
Bon dia, Narcís,
Tal i com et vaig dir, en la línia de posar ordre a quins són els objectius prioritaris per a tu en aquesta etapa especial de la teva vida, i per a què puguis construir els espais que et facin sentir més coherent, satisfet i en pau, t'adjunto un llistat de Valors per veure si pot resultar-te inspirador.
La qüestió seria: de tots aquests valors, tria'n 5, els que siguin més importants per a tu, els que et "ressonin" com més relacionats amb la teva manera de ser i amb aquest moment vital en el qual t'han passat tantes coses...
Fa poc vaig assistir a un Taller de Comunicació que impartia Ferran Ramón-Cortés. He llegit alguns dels seus llibres i m'agrada el seu discurs, que gairebé no és discurs com a tal pel fresc, directe, respectuós i obert d'aquest.
En el model de comunicació que el Ferran va compartir amb nosaltres, que té el seu origen en els ensenyaments d'Oriol Pujol i Borotau, un dels pilars en què se sosté la comunicació és, paradoxalment, el silenci. En concret, el silenci interior.
El que escolta, o millor dit, els que escoltem, sovint combinem aquesta delicada tasca amb altres variades: opinar sobre el tema, jutjar a l'altre, intentar agradar-li, fer mentalment la llista de la compra, desconnectar sense anar-nos a cap altre pensament concret, tenir ganes d'interrompre -o interrompre- per explicar la nostra versió de la història, o per fer preguntes, o per discrepar en alguna part del relat, o ...
Si el silenci "exterior" és difícil de mantenir de vegades, el silenci "interior", segurament, encara ho és més. Tant que, quan a ell em refereixo, hi ha persones que no poden trobar cap experiència pròpia que enllaci amb les meves explicacions. Persones que ni tan sols saben que existeix.
El desert és un gran mestre en aquesta atrevida i valuosa assignatura que podríem titular "el silenci interior".
Segurament deus haver escoltat algun cop que la forma més directa de madurar és decidir, triar i responsabilitzar-se de les pròpies decisions.
Ets conscient de totes les decisions que prens al llarg d'una setmana? D'un dia? Només cal mirar les prestatgeries de ioghourts del supermercat, o quantes marques d'aigua mineral pots adquirir en el mateix.
Aquesta només és una situació anecdòtica que no afecta significativament al devenir de la nostra vida. N'hi ha d'altres que ho fan de manera més impactant.
D'una banda, la possibilitat de triar ens porta a ser lliures ...
En altres entrades (aquesta i aquesta altra) he parlat d'un personatge que admiro i em serveix de referència en moments de dubtes existencials: Viktor Frankl.
L'home que va sobreviure a un camp de concentració i que va aprofitar la seva estada allà per dissenyar teories i filosofies que es resumeixen en una frase:
L'home té la llibertat d'escollir la seva actitud
i d'aprendre en qualsevol situació,
per difícil que sigui.
