Psicologia Positiva o l'Art de viure més feliç

 Psicologia Positiva o l'Art de viure més feliç

Com t'explicava a una entrada anterior, la Psicologia Positiva neix de Martin Seligman, i és en essència un enfocament de la Psicologia a totes aquelles persones "normals". La paraula "normal" no diu gran cosa, i tot i així aquí ens és de tota la utilitat per definir a tots aquells que no estan malalts, que no pateixen cap disfunció ni deficiència en el seu organisme psíquic, inclouent mental i emocional.

La CONTRA: "El filósofo es un aguafiestas". Qüestionar les creences amb PNL i amb Filosofia

Breu entrada per aquells que no us conformeu amb els pensaments estàndard i busqueu més enllà.

La CONTRA:

He parlat altres cops de com qüestionar les creences pròpies per avançar, des de l'enfocament de la PNL. I l'entrevista a aquest filòsof em ressona en algunes qüestiones elementals (en altres, no). 

Deixo al teu criteri les qüestions de la filosofia i la PNL, i si vols després de llegir aquest text, m'ho expliques:

"El filósofo es un aguafiestas"

Psicologia Positiva: orientar-se a les Fortaleses.

Qüestionari VIA

Psicologia Positiva: orientar-se a les Fortaleses.

La Psicologia Positiva és una conseqüència derivada de la millora de les condicions dels humans, pel que fa a nivell de vida i benestar al món (almenys, al Primer Món).

M'explico. La Filosofia durant segles s'ha preocupat i ocupat pràcticament en exclusiva de la part més fosca de l'ésser humà. Aquest fatalisme filosòfic deixa com a herència l'enfocament dels psicòlegs -fins i tot recents- que ens precedeixen (Sigmund Freud n'és un exemple), que també s'han orientat històricament a les malalties mentals, les disfuncions humanes i els trets de caràcter que han dificultat la vida i les relacions a les persones.

Amb aquest panorama era difícil...

Bones festes, bon Any 2018!

En arribar aquestes dates, cada any cerco un text simple que ressumeixi els meus desitjos per l'any que entra.

Bones festes, bon Any 2018!

La inspiració en alguns moments acompanya més que en d'altres, això tots ho sabem, som humans! De vegades brolla imparable, amb energia, il·lusió i força. D'altres se'n ressent pel moment que a cadascú li toca viure. Tot i així, fins i tot en els anys de més baixa inspiració, continuo buscant fins que la frase s'assenta en algun lloc intern i sé que és l'adequada per compartir-la amb vosaltres perquè somric...!

Aquest any ja he arribat al que vull compartir i són només 3 paraules: AUTENTICITAT, ENERGIA i BELLESA. I vull acompanyar-les de la imatge d'un volcà, que les invoca nítida, càlida i sorollosament.

Per a tots i per a totes. Amb afecte i de cor!

Feliç 2018!

Com ens limiten els prejudicis i com ho veia Albert Einstein

Com ens limiten els prejudicis i com ho veia Albert Einstein

Així ho veia el físic més popular de la nostra història recent, el senyor Albert Einstein

Trista època la nostra, 

que és més fàcil desintegrar un àtom

 que un prejudici. 

Els prejudicis són aquelles idees que formem a la nostra ment abans de conèixer, abans de saber. Són productes de l'activitat que genera la nostra ment de manera inconscient i que distorsionen la percepció de les situacions o persones amb les que ens trobem.

I per inconscients, són poderosos.

Dues referències que van de PAU

Documental TV3 i Contra de La Vanguardia

Dues referències que van de PAU

Jo crec que sí, crec que la Pau és un element diferenciador (potser l'element diferenciador) en la configuració de les nostres vides. I aquest post no té cap intenció de ser polític, sinó d'anar més enllà de la cojuntura actual i fer una proposta de canvi, que no és nova i sí potent.

Canvi individual, si te'l fas teu. Canvi col·lectiu, si l'anem fent extensiu.

Personalment m'agrada escoltar o llegir sobre persones amb les qui comparteixo aquest constructe: l'orientació a la PAU per millorar el benestar intern i extern. Em senta bé. 

Fa uns dies et recomenava la pel·lícula "Camina amb mi", vaig sortir del cinema íntimament recuperada. Ara et faig dos suggeriments més en la mateixa línia:

El País: No sóc mare però també vull conciliar

Molt interessant i necessari aquest article que -també- proposa conciliació laboral per les que hem optat per la no-maternitat:

El País: No sóc mare però també vull conciliar

No sóc mare, però també vull conciliar

Encara hi ha molta feina a fer per assolir nivells d'igualtat en diversos aspectes professionals. I és interessant reflexionar sobre quins són els grups afavorits per les creences socials: els homes, les que són mares, les que no...

I en quins àmbits: la família, la feina, els diferents estrats socials...

L'observació, el compartir i el demanar són qüestions que estan a l'abast de tothom. I que poden portar canvis socials.... o personals. Una part de la situació de cadascú, depen, justament, de cadascú. Així que prenguem responsabilitat sobre les nostres vides. Cadascú sobre la seva. I fem allò que SI podem fer per estar on volem ser.

Revisant conceptes claus: la Ludoformació

Revisant conceptes claus: la Ludoformació

Estic revisant el web de IOCUS, i repassant els conceptes i fòrmules que hi apareixen.

M'he posat a revisar el concepte que és un dels pilars de la meva metodologia de treball a les organitzacions: la Ludoformació.

Coaching. Quan construeixes el teu futur, tens en compte els teus VALORS?

Coaching. Quan construeixes el teu futur, tens en compte els teus VALORS?

(Transcric, amb el seu permís el correu electrònic que he escrit a un client, el Narcís. Et proposo que el llegeixis com si fos adreçat a tu, doncs en aquests moments aquesta és la meva intenció: adreçar-te'l a tu. I que facis l'exercici que proposo i observis els resultats. Endavant?)

Bon dia, Narcís,

Tal i com et vaig dir, en la línia de posar ordre a quins són els objectius prioritaris per a tu en aquesta etapa especial de la teva vida, i per a què puguis construir els espais que et facin sentir més coherent, satisfet i en pau, t'adjunto un llistat de Valors per veure si pot resultar-te inspirador.

La qüestió seria: de tots aquests valors, tria'n 5, els que siguin més importants per a tu, els que et "ressonin" com més relacionats amb la teva manera de ser i amb aquest moment vital en el qual t'han passat tantes coses...

 

Practicar el silenci per poder escoltar: el Desert com a mestre

Practicar el silenci per poder escoltar: el Desert com a mestre

(Leer en español)

Fa poc vaig assistir a un Taller de Comunicació que impartia Ferran Ramón-Cortés. He llegit alguns dels seus llibres i m'agrada el seu discurs, que gairebé no és discurs com a tal pel fresc, directe, respectuós i obert d'aquest.

En el model de comunicació que el Ferran va compartir amb nosaltres, que té el seu origen en els ensenyaments d'Oriol Pujol i Borotau, un dels pilars en què se sosté la comunicació és, paradoxalment, el silenci. En concret, el silenci interior.

El que escolta, o millor dit, els que escoltem, sovint combinem aquesta delicada tasca amb altres variades: opinar sobre el tema, jutjar a l'altre, intentar agradar-li, fer mentalment la llista de la compra, desconnectar sense anar-nos a cap altre pensament concret, tenir ganes d'interrompre -o interrompre- per explicar la nostra versió de la història, o per fer preguntes, o per discrepar en alguna part del relat, o ...

Si el silenci "exterior" és difícil de mantenir de vegades, el silenci "interior", segurament, encara ho és més. Tant que, quan a ell em refereixo, hi ha persones que no poden trobar cap experiència pròpia que enllaci amb les meves explicacions. Persones que ni tan sols saben que existeix.

El desert és un gran mestre en aquesta atrevida i valuosa assignatura que podríem titular "el silenci interior".